Descripció dels personatges del guió
El PERE és un home de quaranta anys que viu en un edifici del barri de Sagrera, un barri de gent obrera (el seu pis és concretament el segon segona). Està casat amb la MARIONA des de que tenia vint-i-tres anys. El PERE té una botiga de plantes i flors anomenada Per a tu. El títol està dedicat a la seva dona, però quan s’enfaden, el PERE afirma que canviaria el títol: Per a ningú. De jove amable, simpàtic i parlador ha passat a ser un home malhumorat i sec. Quan obris un comerç, al principi, el tracta amb la gent és meravellós, però després de tants anys, ja no suporta a cap persona. Bé, mentida. Els únics que li arranquen un somriure diari són la seva dona, les seves filles bessones d’un any, la MARTA i la MIREIA i el JOEL, el seu nen de 6 anys. Els adora. Encara així, la dolçor del PERE amb ells quatre, no traspassa les parets de casa. Amb el naixement de les bessones, la MARIONA veia un PERE diferent, agradable i distés amb els veïns, els clients... Però això va durar tan sols “uns pocs mesos”.
El MANEL té trenta-cinc anys. És el nou veí de l’edifici on viu el PERE. Ocupa el segon primera (just davant de la porta del pis del PERE). El MANEL és funcionari i viu amb la seva dona, la JUDIT. No tenen fills. Són un matrimoni encantador que busquen tenir un bon tracte amb els veïns i, si es pot, fer una bonica amistat amb algun d’ells.
La MARIONA és la dona del PERE. És mestressa de casa i és, amb totes les lletres de la paraula, encantadora. Té trenta-nou anys i es desviu pels fills, als quals hi dedica el major temps possible. S’estima molt al PERE i l’hi agradaria que fos tan amable i dolç amb la gent com ho és amb ella i els nens.
La JUDIT té trenta-dos anys. És funcionaria a l’igual que el seu home. És una dona molt atractiva, d’aquestes que tothom mira mentre va al metro. L’hi agraden els nens però té problemes per quedar-se embarassada.
La MARTA, la MIREIA i el JOEL són els fills del PERE i la MARIONA. La MARTA i la MIREIA són bessones i tenen un any. Roses i amb uns ulls verds ametllats que recorden als ulls de les antigues escultures egípcies, es diferencien perquè la MARTA té una piga bastant gran en una galta. Són molt bones nenes. El JOEL té 6 anys i no és gens tímid. L’hi agrada anar a l’escola i de gran vol tenir una botiga de joguines.
El guió: Monovolum
SEQ. 1. INT/DIA. PIS PERE I MARIONA-MENJADOR
És un diumenge a la tarda. El PERE canta lentament la cançó de “Sol, solet” a les bessones. Les dues el miren amb cara de fascinació i alegria; intenten seguir el ritme del seu pare ajudades per aquest.
PERE: Sol, solet, (pausa) vine’m a veure, (pausa) vine’m a veure; sol, solet, (pausa) vine’m a veure que tinc fred (pausa: El PERE repeteix aquesta frase) que tinc fred. Si tens fred, posat la capa, (pausa) posat la capa; si tens fred, posat la capa i el barret (pausa: El PERE repeteix “el barret”), i el barret.
Alhora les nenes van fent sons.
MARTA I MIREIA: tol, ...let, (pausa; esperen les indicacions del seu papà) ...re, (pausa) ...re; tol, ...let, (pausa) ...re ...(els hi costa pronunciar fred; ho tornen a intentar) ...ed. I...ens...ed, at...pa, (pausa) at...pa; i...ens..ed, at...pa...(els hi costa pronunciar barret però després de la repetició del pare, ho aconsegueixen) ...ret.
La MARIONA arriba al pis, després d’acompanyar al JOEL a casa d’un amic de l’escola que celebra l’aniversari. De fons, sent el “Sol, solet”.
MARIONA: Bones... (tira les claus sobre la taula del menjador) Però què fan les meves monades? Canten el “Sol, solet”?
Les NENES comencen a jugar amb uns cavallets de plàstic que tenen.
PERE: Què? Què tal pintava l’aniversari? Estava emocionat el Joel, eh?
MARIONA: Clar, és el més normal!... Hi havia un pallasso a l’entrada de la casa que donava un globo a cada nen! Ah! I també han fet...com es diuuu...el dibuixet aquell tan famós...el...el...el Doraemon! amb globus! Sí, han fet amb globus al Nobita i al Doraemon! Els nens al·lucinaven. Ara bé, crec que duraran poc (rialles dels dos).
Sona el timbre. El PERE va a obrir. Són els nous veïns, el MANEL i la JUDIT que volen presentar-se.
MANEL (Utilitza un to massa formal, conseqüència d’estar nerviós i intranquil. Parla lentament): Molt...molt bona tarda (pausa). Som els nous veïns del segon primera i veníem a fer...a fer...a fer la corresponent salutació (somriu).
PERE (Entre sec i estúpid): Bona tarda. Els nous veïns? Molt bé (la pronúncia del “molt bé” és molt forçada).
Es produeix un silenci incòmode que es trenca amb la veu dolça de la MARIONA
MARIONA: Qui és?
PERE (Amb desgana i en to baix): Els nous veïns del segon primera.
MARIONA: Ah! Espera que els saludo! (La MARIONA sempre tan bufona i simpàtica).
Arriba amb les bessones, una a cada braç. Al veure que no pot fer tot alhora, passa les nenes al PERE.
MARIONA: Agafa (passa les nenes al PERE) Hola! Encantada! (primer dóna la mà al MANEL i després a la JUDIT. Alhora es retira amb la mà esquerra una part del serrell mentre esbossa un gran somriure)
MANEL: Igualment. Però quines nenes més boniques!
MARIONA: Gràcies! Són la Marta i la Mireia.
MANEL: Hola Marta, hola Mireia (A la MARTA l’hi ha caigut el seu xumet. De seguida, el MANEL l’hi torna. El PERE no pot evitar dissimular la cara de fàstic. No suporta a ningú –només a la seva família- però menys la gent que es comporta amb una excessiva simpatia i amabilitat).
PERE: Bé, no hi ha res més a dir. Fins una altra (Fa un intent de tancar la porta).
MARIONA: Espera! (Atura la porta) Si voleu alguna cosa, ja sabeu, estem aquí, al segon primera, no gaire lluny de vosaltres (rialles dels tres menys del PERE).
MANEL: Moltes gràcies.
JUDIT: Sembla una comunitat de veïns molt càlida i tranquil·la.
MARIONA: Això intentem! Alguns més que altres...(mira en cara d’empipada al PERE).
MANEL: Bé, marxem. Gràcies i ja ens veurem per aquí!
MARIONA: Segur que sí! Adéu!
PERE: Adéu (diu en un to molt seriós).
MANEL I JUDIT: Adéu precio... (El PERE tanca ràpidament la porta sense deixar acabar la frase al MANEL i a la JUDIT; aquests dos es queden amb una expressió d’al·lucinació. Es miren i acaben la paraula) ...ses!
PIS PERE I MARIONA
MARIONA: (Amb cara decebuda) De veritat Pere...patètic. Done’m les nenes, vaig a dutxar-les.
PERE: Com què patètic? Has vist què imbècil és?
MARIONA: No diguis paraulotes davant la Marta i la Mireia. No ho és. Simplement, intentava ser amable amb les nenes i amb nosatres.
PERE: No em crec aquest tipus de gent que va de tant bon rotllo.
MARIONA: Saps el problema, Pere? Que ja no creus en ningú, no gaudeixes amb ningú i no vols fer amistat amb ningú. De jove no paraves de conèixer gent i ser simpàtic.
PERE: De jove, t’ho has dit.
MARIONA: Fes-t’ho mirar, de veritat.
La MARIONA marxa cap el passadís cantant una cançó amb les bessones. Ara ja no és el “Sol, solet”. Ara és el torn de “Caragol treu banya”.
SEQ.2 .INT/TARDA APROP DEL VESPRE. PÀRQUING
Uns dies més tard, el PERE i el MANEL coincideixen a l’aparcament. Les places per als seus cotxes estan just una davant de l’altra. El PERE acaba d’arribar d’acompanyar la seva sogre a Terrassa, on viu. Ha vingut a dinar per estar amb la MARTA, la MIREIA, el JOEL, la seva filla, la MARIONA i ell. El MANEL arriba de fer uns encàrrecs.
El PERE es fa el despistat com si no l’hagués vist (i tant que l’ha vist!) El MANEL també sa n’adona de la seva presència i intenta, de nou, un apropament. En el fons, no l’hi sembla mal home el PERE. Pensa que és una mica estirat però que sí saps arribar al seu coret, és un tros de pa. No va mal encaminat.
MANEL: Bones Pere...quin dia més dolent, oi? (Mentre es posa la gavardina i agafa el paraigües encara mullat).
PERE: Sí, (El PERE ja està pensant en com acabar la conversa que encara no ha començat!) horrible. Adéu! (Tanca el cotxe, un monovolum).
MANEL: Un moment, Pere. Et volia preguntar una cosa (té la necessitat de justificar-se davant la cara de “pocs amics” del PERE). No és res...(dubitatiu), és referent al teu cotxe. És molt modern i molt maco! N’estàs content d’ell?
El PERE, de mala gana, accepta respondre la pregunta. No detecta cap segona intenció en aquesta.
PERE: Sí, bé...sí, és un bon cotxe... un monovolum. Mmmm...és molt còmode i molt gran.
MANEL: Suposo que ho necessitàveu, en tants que sou a la família!
PERE: Sí... De fet, ho vam comprar per això mateix que dius tu... (Curiosament, el PERE s’anima) Quan vam saber que la Mariona esperava bessones, vam pensar “no anem bé amb un twingo, a on aniran les nenes? Posem una baca?” (Els dos riuen. Veiem un PERE agradable que recorda al PERE dels primers mesos després de ser pare de la MARTA i la MIREIA). No, fora bromes, mira et mostro un dels millors invents que s’ha incorporat en aquest cotxe: la porta lateral (es fa l’entès en el tema, quan el PERE, en realitat, sap més de plantes i de flors que de cotxes). És genial per als lloc estrets, i més quan no només ha d’entrar o sortir una persona, sinó un nen, dues nenes, una dona, una sogre, el meu pare...A més, té un motor molt potent i que no es calenta amb facilitat.
Sa n’adona del seu ràpid canvi de caràcter, amable i sociable. Es troba còmode amb el MANEL. De sobte, torna a la seva sequedat habitual.
PERE: Bé, (recuperant el to seriós i desconcertat pel bon tracta que ha donat al MANEL) marxo. Fins una altra!
MANEL: Fins una altra! (està atabalat perquè vol dir-li moltes coses al PERE, però aquest ja ha començat a marxar cap a casa): Moltes gràcies Pere! A veure si ens veiem un altra dia i podem parlar igual de bé que ara! Molt amable! Gràcies per la informació!
El PERE s’horroritza quan sent “Moltes gràcies per la informació!”.
PENSAMENTS INTERIORS PERE: Ara, aquest, no voldrà comprar-se un monovolum? Jo el mato, què poc original és la gent (El PERE no pot suportar la sensació d’haver proporcionat informació per animar a comprar un monovolum. El monovolum és exclusiu de la família FONT –PERE FONT-). Ets beneit! Mira que no adonar-te de què buscava quan t’ha preguntat...com era...ah sí!... N’estàs content d’ell? Aix! Bé, confio en que sàpiga buscar una línia de cotxe que vagi amb el seu estil, perquè clar, el cotxe diu molt de la personalitat a l’igual que un perfum o una flor, i clar, calma’t Pere, el monovolum no va amb el seu estil. (Gràcies a aquest curiós pensament, el PERE va recuperar la tranquil·litat).
SEQ.3. INT/ TARDA. PIS PERE I MARIONA
Dissabte a la tarda. El PERE es troba sol al pis. La MARIONA, el JOEL i les NENES han marxat a donar una volta pel centre. El PERE no ha pogut anar amb ells perquè espera un paquet que prové de molt lluny: la Xina. Aquest paquet conté un nou adob que han descobert els xinesos. El PERE està a la última de tot el relacionat amb la jardineria.
Sona el timbre. El PERE camina amb pas accelerat com un nen que espera un gran regal.
PERE: Vaja...(amb rostre decebut)
MANEL: Hola Pere! No m’esperaves, oi?
PERE: (Trist): Ja fa més d’un hora i mitja que el paquet hauria de ser aquí.
MANEL: Quin paquet?
PERE: El paquet que conté un nou adob descobert pels xinesos. Els qui ho han provat (emocionat) afirmen que és un adob màgic, ja que no tan sols ajuda al creixement de la planta sinó que et permet decidir quina forma vols que tingui aquesta. Si forma de cercle, de cor, d’interrogació...
El PERE va dibuixant-ho imaginàriament amb el seu dit. El MANEL el segueix atentament i queda hipnotitzat durant uns segons.
PERE: Manel desperta!
MANEL: Perdona! ...perdona...darrerament no dormo gaire bé. Doncs, quins avenços, tu!
PERE: I tu què et pensaves? Que només evoluciona el camp de les tecnologies, o què?
MANEL: No, no...no sabia que t’interessessis tant per la jardineria...
PERE: Sí. Tinc una botiga de plantes i flors.
El PERE sa n’adona que ja fa temps que estan parlant. Com ja sabem, feia molt temps que no es socialitzava amb la resta del món perquè no aguanta “aquest món”. Però el MANEL té alguna cosa especial i a poc a poc, està recuperant al millor PERE. El PERE afable i divertit amb la gent, perquè amb la família mai ho ha deixat de ser.
MANEL: No ho hagués endevinat mai.
PERE: Doncs, sí. Les plantes i les flors sempre han estat la meva passió. Jo no vaig néixer amb una barra de pa sota el braç ni amb un llibre d’instruccions per entendre’m però sí que vaig néixer amb una costella d’Adan (riu tot sol. El MANEL no ha entès l’acudit. Només l’entenen els que pertanyen al sector de la botànica. El PERE es recupera de seguida quan veu que no té gràcia). Bé, deixa-m’ho estar. Què volies Manel?
MANEL: Doncs jo també estava sol al pis i m’he dit: per què no vaig a visitar al Pere? Així amb podrà parlar més sobre el monovolum (Només sentir la paraula, el PERE canvia l’actitud). Mira Pere, és que la Judit i jo ens volem comprar un cotxe i ens agrada molt el monovolum.
La confirmació de compra ja és aquí.
PERE: (intentant que la ràbia no traspassi el cos; es fa el sorprès con si no hagués intuït res fins aleshores): Un monovolum? Aaahh no m’ho imaginava...(El PERE no pot suportar la idea de dos models idèntics aparcats al pàrquing. Encara així, sap que la estratègia de només enumerar els defectes i posar més èmfasi en ells que en els elogis, pot portar al MANEL a endevinar que no desitja, per res del món, que es compri el citat automòbil. A més, no es pot contradir. L’altra dia quan parlaven a l’aparcament, el PERE va deixar en molt bona posició al monovolum). Ja et vaig dir...és un bon cotxe...(parla lentament mentre va pensant com dissimular el seu mal estar)...la porta lateral és molt còmode...això sí has d’anar alerta de no enxampar-te els dits...fa molt mal! (el PERE intenta buscar algun defecte de veritat, no una ximpleria com la que acaba de dir) El motor... et vaig dir que era molt potent, i ho és, encara que hi ha cotxes que tenen molta més potència, eh? No et pensis que el motor del monovolum és insuperable... (el PERE no està arreglant gens la situació. El MANEL es comença a ensumar alguna cosa) Però bé, el monovolum, la veritat que està molt bé: és gran i no facis cas d’això que diuen que els cotxes grans no són per ciutat; i tant que ho són! Amb el monovolum, et sents el rei de la carretera! Bé, això sinó es posa a prop teu un bus (riuen els dos).
MANEL: Però parlem de coses més tècniques, ja saps, el seu sistema antibloqueig, la suspensió pneumàtica, el sistema antipatinada, el velocímetre, el vidre tèrmic...
PERE: (la majoria dels conceptes citats l’hi sonen a xinès. El PERE està una mica mosca davant d’aquest cert toc prepotent del MANEL. No sa n’adona que ell també ho és una mica quan parla de botànica però no es rendeix) Els pneumàtics són de la casa Bridgestone. Són un dels millors i tenen una elevada adherència sobre sòl sec o mullat i una adequada flexibilitat (El PERE dóna gràcies a la seva memòria, que encara recorda algunes coses del monòleg publicista del venedor). Per tant, el seu sistema antipatinada és excel·lent, només té un 3% de possibilitat d’error (Però aquí s’acaba el discurs...el PERE ja no sap que més dir, comença a suar i a posar-se nerviós). T’he dit que tinc una botiga de plantes i flors i no un concessionari, no?
MANEL: Sí, sí, no t’amoïnis! Crec que ja t’has explicat prou bé (el MANEL tampoc sap mentir gaire bé. Encara té molts dubtes).
PERE: Bé, si fos tu, me’l compraria (De seguida es penedeix del que acaba de dir).
De sobte, surt de l’ascensor la MARIONA, amb les BESSONES i el JOEL.
MARIONA: (Molt estranyada per la situació) Què fem tertúlia? Així m’agrada.
MANEL: Què tal Mariona? Hola Marta, hola Mireia! (Les nenes somriuen) A tu no et conec (assenyalant al JOEL).
JOEL: Em dic Joel i de gran vull tenir una botigueta com el pare. Però...no de...fulles i flors...(pensa uns segons i crida)...de joguines!!
Tots riuen.
MANEL: Bé, jo marxo. Gràcies per l’ajuda Pere. Ja ho tinc tot més clar, eh?
La MARIONA està al·lucinada: El Pere i el Manel semblen haver parlat durant una bona estona.
PERE: De res, a tu home! Per entretenir-me una estona!
MANEL: Adéu Marta, Mireia, Joel! Adéu Mariona! Adéu! (Fa un adéu general).
MARIONA entra per la porta amb les nenes al carro. El JOEL lleva la mà d’aquest. Ja està casa i ja no es pot perdre pel centre. Marxa ràpidament cap a la seva habitació perquè vol jugar a venedors i cuiners.
MARIONA: M’has d’explicar moltes coses, no? (amb una mirada i un somriure còmplice)
PERE: Mmmm...sí...sí, ja et contaré (riu també ell).
MARIONA: Per cert, han portar l’adob?
PERE: Per mi que el carter s’ha perdut o l’adob encara està en procés d’investigació!
Riuen feliços els dos.
SEQ.4.INT/NIT.PÀRQUING
Una setmana després. El PERE no dóna crèdit al que veu. A la plaça de pàrquing del Manel, hi ha un cotxe esportiu impressionant: descapotable, totalment nou, d’un color negre que desborda elegància i amb uns seients de pell extraordinàriament luxosos. Mentre se’l mira sense perdre’s cap detall, apareix la dona del MANEL, la JUDIT.
JUDIT: T’agrada?
PERE (Molt sorprès per l’arribada de la Judit. Intenta llevar la cara d’embadalit que tenia mirant el cotxe): Sí...sí (pronúncia nerviós).
JUDIT: Ja sé que ens vas recomanar el monovolum, però al final hem optat per aquest. Ens l’ha recomanat el veí del tercer primera. Moltes gràcies per l’ajuda de totes formes!
PERE (Desconcertat): De res...(entre un to baix i trist)
La JUDIT obri amb elegància la porta del nou cotxe. El PERE ha d’aparentar que aquestes paraules no l’han ferit. I no per la manera com ho ha dit la JUDIT, una manera molt correcte i sense cap intenció de mostrar-se superior, sinó pel fet que el MANEL s’hagi estimat més el consell del veí del tercer primera que el seu. La JUDIT ja ha engegat el cotxe i de nou torna a sorprendre al Pere.
JUDIT (Obri la finestra de l’automòbil per a dir-li adéu): Adéu Pere! Ens veiem!
PERE (absent): A...Adéu!
SEQ.5.INT/NIT. PIS PERE I MARIONA
El PERE entra al pis. Deixa les claus amb desgana sobre la tauleta d’estil victorià situada al rebedor. Es dirigeix cap a la cuina on la MARIONA es troba fregint patates. Són les deu i mitja del vespre.
MARIONA: Home...però si pensava que et quedaves a dormir a la botiga (amb to irònic)
PERE (El PERE no pot dissimular la decepció que ha rebut a l’aparcament. La MARIONA no tardarà en adonar-se’n). No me’n parlis de botiga...i els nens?
MARIONA: Ja dormen. El JOEL no ha parat de preguntar per tu (Ho diu una mica enfadada).
PERE: Ho sento Mariona, he tingut molta feina.
MARIONA: Bé, no passa res (la MARIONA sempre tan comprensiva). Ara menjaràs uns ous estrellats amb patates que et faran oblidar el dia tan llarg que has tingut! (Observa amb deteniment el rostre afligit del seu home)...Però tu no només estàs cansat...què t’ha passat, amor?
PERE (La mira tendrament): Te’n recordes que et vaig comentar que el Manel volia comprar-se un monovolum, oi? (La MARIONA assenteix amb el cap) Doncs...que al final, no l’ha comprat.
MARIONA (La MARIONA no entén res): Però si precisament tu no volies que ell tingués un monovolum com tu...
PERE: Mariona, no és això. Em molesta que hagi preferit les indicacions del Julià (els dos saben que és el veí del tercer primera).
MARIONA: Però...què hi pinta aquí el Julià?
PERE: Es veu que es van trobar els dos a l’ascensor, i entre comentari i comentari estúpid del temps, va sortir el tema de que el Manel volia canviar de cotxe i mira...el Julià l’hi va saber fer molt bona publicitat del seu.
La MARIONA comença a riure, cada cop riu més fort, fins i tot, arriba a plorar.
PERE (al·lucinant davant l’actitud de la MARIONA): No sé que hi trobes de graciós Mariona, de veritat que no ho sé...
MARIONA: Estàs gelós, què fort! Feia molt temps que no et veia tant interessat en una amistat!
PERE: Però què dius Mariona? Això no té res a veure amb una amistat...
MARIONA (continuant amb la seva): Calma’t amor, el MANEL t’estimarà igual o més encara que no tingueu el mateix cotxe... (La MARIONA està molt contenta pel PERE. Aquest sembla haver trobat la persona idònia que sabrà recuperar al PERE amable, simpàtic i parlador amb la gent).
PERE: Mariona a vegades penso que estàs boja...
MARIONA (amb les dues manetes agafa el cap del MANEL i l’hi fa un petó a la boca): per tu.
-FI-
